Fontina

fromâjo grâs étalien et arpetan de la Vâl d’Aoûta

Frontina

Cél-t[V 1] articllo ’l est[V 2] ècrit en arpitan[V 3] vâldoten / ORB lârge. Lo blâson de la Vâl d’Aoûta


Fôrmes de fontina, fromâjo tipico de la Vâl d’Aoûta.

La fontina [fɔ̃.ˈtiː.na][1],[2] (la fontine[3] en francês, la fontina en étalien) ou ben la frontina [frɔ̃.ˈtiː.na][4],[2] ’l est un fromâjo grâs étalien et arpetan, a bâsa de lacél de vache a tèxtura demia-dura, fruit de la Vâl d’Aoûta.

Dês lo , la dènominacion « fontina » ’l est protègiêye u nivél eropèen per un’apelacion d’origina protègiêye (AOP, DOP en étalien)[5].

Notes et rèferences changiér

Notes changiér

Noms d’endrêt changiér

Vocabulèro changiér

  1. Varianta vâldotêna devant una voyèla [si.t‿] de « cél » [si] a dèm m.
  2. Varianta vâldotêna [l‿e] de « est » 3éma pèrs du sing du pres de l’endic du v « étre », qu’emplèye lo pronom sujèt « ’l ».
  3. Varianta vâldotêna [ar.pi.ˈtã] de « arpetan » m.

Rèferences changiér

  1. (fr) Èmê Chenâl et Rèmond Vôterin - « Nouveau dictionnaire de patois valdôtain », 2nda èdicion reviua et ôgmentâye, Quârt, Musumeci, 1997, p. 775.
  2. 2,0  et 2,1(fr) Rogiér Virèt - « Dikchonéro Fransé - Savoyâ - Dictionnaire Français - Savoyard » [PDF], 7éma èdicion reviua et ôgmentâye, 2019, p. 1397 et pués 1437.
  3. (fr) Larousse.fr, Reverso.net.
  4. (fr) Felix Fenolyèt - « Monographie du patois savoyard », Èneci, Librairie Roche, 1902, p. 176. Liére en legne.
  5. (fr) Règlement (CE) n° 1107/96 de la Commission du 12 juin 1996 concernant l’inscription de l’appellation fontina dans le registre des AOP.