Châtél des ducs de Savouè

Cél articllo z-est ècrit en arpetan savoyârd / ORB lârge. Le blâson du duchiê de Savouè


Pâge d’éde sus l’homonimia Cél articllo pôrte sus le châtél des ducs de Savouè de Chambèri. Por le châtél des comtos de Savouè u Borgèt, vêde châtél du Borgèt.

Le châtél des ducs de Savouè ou ben châtél de Chambèri z-est un viely châtél fôrt, du XIémo siècllo, que sè drèce dessus la comena de Chambèri diens le dèpartament de la Savouè-d’Avâl en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes.

L’âla du Prinço, la vielye Chambra des comptios et pués la Senta-Chapèla de nuet.

Changiê un mouél de côps dês le XIIIémo siècllo, il at consèrvâ dês cela dâta na vocacion administrativa, qu’ére la sièta des ducs de Savouè tant qu’en 1562. La chapèla du châtél abritat, dês 1502 tant qu’a 1578, le Sant-Suèro. Diens son cllochiér, est enstalâ orendrêt un grant carrelyon dét de « Sent-Francês » composâ de 70 clloches, ôvra de la fonderie Pâcârd a Sevriér[Nota 1]. Un concèrt sè tint los premiér et trêsiémo dessandos de tôs los mês a 17 h 30.

Le châtél abrite houé los sèrvicios de la Prèfèctura de la Savouè-d’Avâl, du consèly dèpartamentâl de la Savouè-d’Avâl et pués de l’Acadèmia de Savouè.

En vèrtu des monuments historicos : le viely châtél des Ducs de Savouè fât la chousa d’un cllassement per arrétâ du , le grant salon ornâ d’un dècor Louis XVI fât la chousa d’un cllassement per arrétâ du [1].

Dèscripcion changiér

Parties du châtél changiér

La Senta-Chapèla changiér

 
Le dediens de la Senta-Chapèla u châtél des ducs de Savouè.

Na novèla pôrta, du comencement du XIVémo siècllo[2], balye entrâ a la Senta-Chapèla, èlevâye u comencement du XVémo siècllo por remplaciér la chapèla primitiva du châtél vegnua trop petiôta. Sè presente desot la fôrma d’un èpouèt solèt que prolonge un’absida poligonâla a cinq pants et pués arbore un dècor gotico de fuè[2]. Sa construccion s’ètire dês 1408 tant qu’a 1430 et la dêvont u mêtre d’ôvra Nicolèt Robèrt, ôtor tot pariér de les grantes cusenes de la Grant Sâla du XIIémo siècllo. Son sonjon s’aponte tot drêt dessus la cortena bise du châtél. Contornent cél dèrriér, un chemin de rionda, dessus mâche-côls sus consôles, protègiê per de crènôs, pèrmèt de nen parar la bâsa. Il est étâ rèstorâ en 1895.

Monument de Mêtre changiér

Sur la place devant lo châtél se trôve lo monument de Josèf de Mêtre (1753–1821) et de son frère Xavier de Mêtre (1763–1852).

Notes et rèferences changiér

Notes changiér

  1. En 1984, il ére le quatriémo ples grant carrelyon u mondo et le premiér d’Eropa, d’aprés (fr) lo « Petit Larousse illustré », èd. Larousse, 1984, (ISBN 2-03301-384-7), p. 1220.

Rèferences changiér

  1. (fr) « Château des Ducs de Savoie (ancien) », bâsa Mèrimê, ministèro francês de la Cultura.
  2. 2,0  et 2,1(fr) Jean Mesqui, « Châteaux forts et fortification en France », Paris, Éditions Flammarion, col. « Tout l’art. Patrimoine », 1997, p.  101-102.