Amimôna pèrsa

èspèce de plantes

Hepatica nobilis, Anemone hepatica • Rêna des bouescs, Boquèt du fèjo, Hèrb’u fèjo, Hèrba du fèjo, Ôvelèta, Amimôna en côr, Amimôn’a fôlye de tèrriér

Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


L’amimôna pèrsa[N 1],[1],[2] (Hepatica nobilis ; sin. : Anemone hepatica L., 1753) est na planta folyèrua pèrèna que fllorét de forél de la famelye de les renonculacès, du genro de les hèpatiques.
O est na planta tipica des desot-bouescs comena dedens les zones tempèrâyes et frèches de l’hèmisféro bise (holartico).

El est étot cognua coment la rêna des bouescs[N 2],[3] (la rênna des bouescs en grafia sarrâye) en savoyârd, lo boquèt du fèjo[4] en valêsan, l’hèrb’u fèjo[N 3],[4],[5] ou ben l’hèrba du fèjo[4] en ôtros patouès romands et pués l’ôvelèta[N 4],[2], mas asse-ben l’amimôna en côr[N 5],[1],[2] ou ben l’amimôn’a fôlye de tèrriér[N 6],[1],[2] en friborgês.

Dèscripcion changiér

Sa tige drèciêe en l’êr dês lo rizomo avenge tant qu’a 15 cm d’hiôt. La recognessont a ses fôlyes totes basâles, en rosèta, a três lobos vèrdes dessus, sovent brones que tiront sus lo rojo ou ben violètes desot. Les fllors solètes sont g·ènèralament pèrses (des côps asse-ben blanches, rôses ou ben porprâyes) avouéc 5 a 10 pètâles ovâles.

Cârro et distribucion changiér

 
La fllor d’un’amimôna pèrsa.

Cela planta est abondenta en Eropa u plan montagnârd (dedens los bouescs de fos et les jors a darzons), yô que fllorét dês mârs tant qu’a .

Farmacopâ changiér

A côsa de la fôrma de ses fôlyes, emplèyont cel’hèpatica contre los mâls u fèjo. El arêt surtot de propriètâts que fant pissiér, mas vâlt mielx pas empleyér en farmacopâ cela planta qu’est asse poueson coment les ôtres amimônes et pués més en g·ènèral les renonculacès.

Notes et rèferences changiér

Notes changiér

  1. Ècrivont « l’amimôna pêcha » en grafia friborgêse.
  2. Ècrivont « la rinna dé bwè » en grafia de Confllens.
  3. Ècrivont « l’erb’âo fedzo » en grafia vôdouèsa.
  4. Ècrivont « l’ouvelèta » en grafia friborgêse.
  5. Ècrivont « l’amimôna in kà » en grafia friborgêse.
  6. Ècrivont « l’amimôn’a foye dè tèri » en grafia friborgêse.

Vocabulèro changiér

Rèferences changiér

  1. 1,01,1  et 1,2(fr) « Gllossèro des patouès de la Suisse romanda », N’châtél, 1924-2018, vol. I, p. 411. Liére en legne : ANÉMONE, amimona.
  2. 2,02,12,2  et 2,3(fr) Dictionnaire français-patois. Dikchenéro patê-franché, Fribôrg, Société cantonale des patoisans fribourgeois, 2013, p. 58, 390 [→ a], 409 [→ amimôna], 508 [→ ], 600 [→ foye], 636 [→ in], 675 [→ ], 805, 820 [→ ] et pués 936 [→ tèri].
  3. (fr) Rogiér Virèt, « Dikchonéro Fransé - Savoyâ - Dictionnaire Français - Savoyard » [PDF], 7éma èdicion reviua et ôgmentâye, oût 2019, p. 1580.
  4. 4,04,1  et 4,2(fr) « Gllossèro des patouès de la Suisse romanda », N’châtél, 1924-2018, vol. VII, p. 225. Liére en legne : fèdzo.
  5. (fr) Frèderic Dubôf, « Patois vaudois : Dictionnaire », èdicion reviua et complètâye, Ôron-la-Vela, Associacion vôdouèsa des amis du patouès, 2006, p. 100.