« Palès idèâl » : difèrences entre les vèrsions

monument bâti per lo factor Chevâl a Hiôtariva (Drom’arpetana)
Contenu supprimé Contenu ajouté
Fungoo (discussion | contribucions)
Pâge fêta avouéc « Lo '''Palès idèal du Pedon Chevâl''' est un monument construit a Hôterives (Drôma arpetana) per lo pedon '''Fèrdinand Chevâl''', de 1879 a... »
(Gins de difèrence)

Vèrsion du 21 mê 2021 a 18:34

Lo Palès idèal du Pedon Chevâl est un monument construit a Hôterives (Drôma arpetana) per lo pedon Fèrdinand Chevâl, de 1879 a 1912.

Patron-d'ôvra de l'architèctura nayiva et de l'ârt nayif, il est cllassiê u titro des monuments historicos dês 1969.

A l'ocasion d'un voto enganciê durent lo chôd-temps 2020, u nivél nacionâl, per los productors de l'èmission Lo Monument prèfèrâ des Francês, difusâye sur France Tèlèvisions, lo Palès idèal at étâ cllassiê second sur na lista de quatôrze monuments. Sa construccion at asse-ben étâ l'objèt d'una pèlicula biografica francêsa rèalisâ per Nils Taverniér et sorti en 2018.

D'abôrd ensorcelâ per des piérres qu'il rècolte pendent sa tornâ (il parcôrt a pied 43 km per jorn!), Fèrdinand Chevâl vat s'enspirar des cârtes postâles qu'il distribue tôs los jorns por construire, sur un tèrren qu'il at achetâ, ceti palès qu'est un voyâjo "nayif" geografico asse ben qu'historico. et surtot filosofico. Il travalye la nuet a la lumiére d'un chelely a pètrole, mourgâ per na granta partia de la populacion de la petiôta vela.

Fèrdinand Chevâl achavone la construccion du Palès idèal en 1912, a l'âjo de 76 ans. Ceti monument a èdifiâ per un homo tot solèt mesera 12 mètros d'hôtior et 26 mètros de longior; les difèrentes piéces (des piérres ramassâyes sur los chemins por la plepârt) ant étâ assemblâyes avouéc de la chôlx, du mortiér, du ciment et des armatures mètaliques (cen qu'est devantiér en matiére de tècnica de « bèton armâ »). Il construirat asse-ben, d'aprés la méma mètoda de construccion, sa tomba u cemetiéro d'Hôterives, la "tomba du silence et du relâcho sen fin", et pués la "Vilâ Alicius", situâye pas luen du palès, tôs cllassiês u titro des monuments historicos.

D'abôrd dècriâ vêr mocâ per la plepârt des spècialistos de l'ârt, lo palès idèal recevrat dens los ans 1930 lo solas d'artistos coment André Breton et Pablo Picasso, qu'uvriront la vie a na recognessence adés més gènèrala.