« Hidrografia » : difèrences entre les vèrsions
Contenu supprimé Contenu ajouté
Pâge redirigiêe vers Hidrologia Balisa : Nouvelle redirection |
mês’a jorn + doux-três aponses Balisa : Redirection supprimée |
||
Legne 1 :
{{Grafia RèfB}}{{Confusion|Hidrologia}}{{Confusion|tèxto=Dêt pas étre prês por na façon d’emprèssion per transfèrt a l’égoua.}}
[[Fichiér:Berhaus Atlas der Hydrographie 9.jpg|figura|300px|Hidrografia de la [[mar Mèditèrranê]] - mapa de [[1891]].]]
L’'''hidrografia''' pôt étre dèfenia de três façons, d’aprés lo contèxto :
# l’ètuda et la dèscripcion des [[cors d’égoua]] et de les [[Ètendua d’égoua|ètendues d’égoua]] ([[ocèan]]s, [[mar]]s, [[lèc]]s...) que pôvont obsèrvar a la surface de la [[tèrra]] ou ben dedens la desot-tèrra (cors d’égoua desot tèrra...) ;
# la parola dèsigne avouéc l’ensemblo des cors d’égoua d’una règ·ion balyêe, organisâs en [[Bachèt vèrsent|bachèts hidrograficos]] (ou ben bachèt vèrsent) ;
# la [[topografia]] maritima ou ben de lèc<ref>Ègzemplo por lo [[Lèman]] : {{fr}} Forel, F. A. - « ''Le Leman: monographie Limnologique. Tome 1. Géographie, Hydrographie, Geologie, Climatologie, Hidrologie.'' », Losena, F. Rouge, èditor, Librairie de l’Université, 1892.</ref> qu’at por chousa de levar lo plan du fond de les mars et des fllevos, et de dètèrminar les divèrses provondiors de l’égoua, la fôrce des corents et de les marês, dens la fin d’ètablir de les [[Mapa de la mar|mapes de la mar]]<ref>{{fr}} Fournier, G. - « ''Hydrographie, contenant la théorie et la practique de toutes les parties de la navigation.'' », 1643.</ref>{{,}}<ref>{{fr}} Chapuis, O. - « ''À la mer comme au ciel: Beautemps-Beaupré & la naissance de l’hydrographie moderne (1700-1850); l’émergence de la précision en navigation et dans la cartographie marine.'' », Presses Paris Sorbonne, 1999.</ref>.
== Notes et rèferences ==
=== Notes ===
{{Rèferences|groupo=N}}
=== Vocabulèro ===
{{Rèferences|groupo=V}}
=== Rèferences ===
<references />
[[Catègorie:Hidrografia|*]]
|