« Mèrcuro (planèta) » : difèrences entre les vèrsions

Contenu supprimé Contenu ajouté
p corrèccion
p corrèccion
Legne 11 :
Les [[Grecs]] balyéront à Mèrcure doux noms: [[Apol (mitoloj.ia)|Apol]], l’èthêla du matin, et [[Hermes]], l’èthêla de la vèprâ. La rèalisacion du fêt qu’il fut una solèta planèta il est atribuya à [[Phytagora]]. Tojorn à côsa des grandes dificultâts d’observacion, tant que u XXèmo sièclo il ére d’opinion comena qu’il egzistisse una ôtra planèta assé/incô ples/més prôcho u Solely que Mèrcure, [[Volcan (astronomia)|Volcan]], aprés identifiâ avouéc lo mémo côrp cèlèsto.
 
Ples de rècent, u [[1631]] [[Pierre Gassendi]] fut lo premiér à observar un [[passajo (astronomia)|passajo]] de Mèrcure devant lo [[Solely]], selon les previjons fôrnie de [[Johannes Kepler|Jian Kepler]]. U [[1639]] [[Jian-BaptistoBâptisto Zupi]], en empleyant un tèlèscopo, dècuvret les fases de Mèrcure, semblables à celes de [[Venus (astronomia)|Venus]] et de la [[Luna/Lena]]. Ço-cé fôrnit l’èprôva dèfinitiva que Mèrcure verie u tôrn du Solely.
 
Mas que dens les [[ans 1960|ans Souessanta]] du [[XX° sièclo]], marci ux osbservacions radiô et radar, on a carculâ avouéc precijon la pèrioda de rotacion de la planèta, qu’avant on pensâve qu’el ére ègâla à cela de rèvolucion.