« Savouè » : difèrences entre les vèrsions
Contenu supprimé Contenu ajouté
p Rèvocacion des changements de 80.215.92.176 (discutar) de vers la dèrriére vèrsion de Epìdosis Balisa : Révocation |
Aucun résumé des modifications |
||
Legne 33 :
* [[Le Chablès]]
==
[[Fichiér:Pays de Savoie relief location map.jpg|figura]]
De la bise u miéjorn, la Savouè comprend siéx payis principâls : [[le Chablès|lo Chablès]], lo [[Fôcegni]], lo [[Genevês]], la [[Savouè prôpra|Savouè ducâla]], la [[la Tarentèsa|Tarentèsa]] et la [[Môrièna]]. La Savouè est constituâ per des hôts massifs entèriors, entre lo moyen [[Rôno]] et l'[[Étalie|Italie]], d'un fllanc et de d'ôtro du [[Selyon arpin]] : [[Vanouèsa]], [[Bôfortin]], [[Mont-Bllanc]], fllancâs, u cuchient et a la bise, des massifs prèarpins, matos et bouesiês, des [[Bôges]], du [[Genevês]] et du Chablès, que dominont la règion yô cole lo Rôno entre des plês dèrivâs du [[Jura]] ([[Salèvo]], [[Vuache]], [[Grôs-Fongs]]). U levant s'ôvront les colidors de la Môrièna et de la Tarentèsa. Les cols pèrmètont la comunicacion avouéc les valâyes italiènes : cols du [[Mont-Cenis]], de l'[[Iseran]] et du [[Petiôt-Sant-Bèrnârd]]. La [[Cllusa de Chambèri]], ocupâ per lo [[lèc du Borgèt]], constitue un chemin de passâjo entre l'Isera et lo Rôno. Lo climat est molyê et rudo en montagne (nê abondanta en hivèrn).
Legne 41 :
La Savouè vivét tant qu'u XIX° sièclo de la tèrra divèrsa por megiér, u pied des rependues assolelyêes, de l'èlevâjo avouéc l'inarpant et de l'artisanat (tessiê, travâly du bouesc, du cuér, des mètâls). Mas cetes activitâts nurréssant pas prod na populacion trop nombrosa, les gens devant èmigrar : por un temps (jornaliérs agricolos, ramonors, colportors, bucherons) ou por tojorn (comèrçants).
U jorn d'houé, l'èlevâjo est devegnu lo premiér, tandis que les cultures espècialisâyes (hortolâjo, forrâjo, vegne) réstont solament dessus lo fond plan des valâyes. Mas l'uvèrtura de la Savouè est dua a l'amènagement de ses pèrciêes naturèles (vâl du Fièr, de l'Ârva, de la Tarentèsa, de la Môrièna) et a l'utilisacion de sa pouessience hidro-èlèctrica, qu'at bolevèrsâ son èconomia. L'abondance de ses ressôrses hidro-èlèctriques alimente l'èlèctro-mètalurgie (Môrièna, Motiérs, lo Bôrg-Sant-Môris) et l'èlèctro-
== Démografia ==
Legne 64 :
* Lo [[Sènat de Savouè]]
Du VII° u V° sièclo devant J.-C., l'envasion des Cèltos Alobroges refôle dens les hôtes valâyes los Liguros. Dês 121 devant J.-C. les Romens somètont los Alobroges et, mâlgrât lor rèsistence, avegnont a los fére entrar dens la Provincia Romèna. La futura Savouè fôrme adonc un important nuod rotiér aduisent de l'Italie tant qu'a Geneva et a Vièna. L'èvangèlisacion du payis at étâ prod tardiva (formacion des diocèses de Geneva et de Grenoblo, pués de Môrièna). U IV° aprés J.-C., lo tèrmo de Sapaudia (Savouè) aparêt por lo premiér côp. En 443, Ècio (Aetius),
La mêson de Savouè.
Legne 74 :
Les ambicions italiènes.
A comptar du XVI° siècle, les ambicions italiènes de la dinastie l'empôrtont et la dècadence savoyârda comence : pèrda de Geneva ; ocupacion de la Savouè per la
La raponsura a la France.
Aprés la Rèvolucion francèsa, la Savouè est rapondua doux côps a la France, en 1792 et dèfinitivament en 1860. En novembro 1792, la Savouè est anèxâye por rèpondre, siuvent lo raportor de la Convencion, Grègouère, a l'apèl de la soverènetât nacionâla et dens l'entèrêt de la Savouè et de la France. El fôrme adonc lo dèpartement du Mont-Blanc et una partia de celi du Lèman. Mas, dês lo mês de fevriér que siut, lo mècontentement sè fét jorn, prolongiê pou aprés per des rebênes. La dècristianisacion gâgne la France, et lo cllèrgiér savoyârd manifèste adés més son oposicion, pués los ôrdres de levâyes militères rencontront des dificultâts qu'ôgmentont.
Arriér-més, aprés la signatura du trètâ de Paris (1796), yô lo rê Victor-Èmanuèl Iér cède la Savouè et Nice, la dominacion francêsa s'enstale més solidament, favorisâye per un cèrtêna envolâye èconomica, surtot de 1800 a 1801. Aprés cen divèrses oposicions sè manifèstont : rèsistences acrèssues a la conscripcion, hostilitât u mantin des enstitucions rèvolucionères entretegnua per lo cllèrgiér et lo nôblos surtot. En mê 1814, u premiér trètâ de Paris, Victor-Èmanuèl Iér retrove la partia orientâla (Chablès, Fôcegni, Tarentèsa, Môrièna), le cuchient est lèssiê a Louis XVIII. Lo segond trètâ de Paris (novembro 1815) rend tota la Savouè u royômo de Piemont-Sardègne, d'ense il rètablét l'unitât et lo retôrn a la
== Vêre tot-pariér ==
|