« Ètats de Savouè » : difèrences entre les vèrsions

Contenu supprimé Contenu ajouté
Ark001 (discussion | contribucions)
Aucun résumé des modifications
Ark001 (discussion | contribucions)
Aucun résumé des modifications
Legne 9 :
La mêson sè divisat adonc en doux branches, la seconda obtegnét lo [[Piemont]] (1245-1418). Los comtos de Savouè se veriéront vers l'[[Étalie]], aprés que d'avêr enstalâ des frontiéres novèles entre lor payis et lo [[Dôfenâ]], devegnu francês (1355). Pués [[Amèdê VI]] et [[Amèdê VII]] anèxéront lo [[Vâlromê]], [[Vèrcely]], et achetéront les comtâts de [[comtât de Nice|Nice]] et du [[comtât de Genevês|Genevês]]. [[Amèdê VIII]] que règnét de 1391 a 1440, fut fêt duc en 1416 et devegnét Papa avouéc lo nom de [[Amèdê VIII|Fèlix V]] (1440-1449).
 
Lo sièclo siuvent fut na pèrioda de dècadence et de tutèla francêsa. Les [[Suisse|Confèdèrâs]] s'emparéront des tèrritouères du Bassin lèmanico (1536), et la France ocupat la [[Savouè]] el-mémo, por s'assiurar lo passâjo vers l'Italie. Aprés la victouère de Sent-Quentin (1557), ux fllancs des Èspagnols, et los trètâs du Câtiô-Cambrèsis (1559), de [[Losena]] (1557) et de L'Èvian (1569), lo Duc Èmanuèl-Filibèrt recovrat la Savouè, lo payis de Gèx, lo Genevês sen [[Geneva (vela)|Geneva]] et lo [[Chablès]]. Il acquerét Tenda et Onelya, en Italie, ètablessét sa capitâla a Turin (1562) et instalat un règimo d'absolutismo favorâblo a la Contre-Rèfôrma. Son succèssor, Chârlo-Èmanuèl I<sup>ér</sup>, conquerét Saluces, mas èchouat a Geneva ("l'Èscalâda", 1602); il devét cèdar a la France, dens lo trètâ de [[Liyon]] (1601), lo payis de Gèx, lo Vâlromê, la Brêsse et lo Bugê.
 
En fèsent un juè dangerox de bascula entre la France et l'[[Èspagne]], les ducs pèrdéront Pignerol, mas acqueréront lo marquisât de Montfèrrat (1631, 1713), Alèxandria et la Sicila (èchangiêe contre la Sardègne en 1720), asse-ben lo titro royâl (1713). Los rês sârdos, que combatéront ux fllancs de la France, pués de l'[[Ôtrich·e]] u XVIII° sièclo, s'agrantéront adés u dèsavantâjo de la Lombardia. Tot-un, advèrsèros dècidâs de la Rèvolucion francêsa, pués de Napoléon, ils furont vencus en 1796 et viront lors possèssions continentâles anèxâyes per la France (1799). Lo rê Victor-Èmanuèl I<sup>ér</sup>, rèfugiê en Sardègne, recovrat sos Ètats, ôgmentâs de Gènova, en 1815. Chârlo-Albèrt de Savouè-Carignan, devegnu rê en 1831, s'oposat u libèralismo, mas tornat organisar lo payis, devegnu la principâla règion endustrièla d'Italie. Lo Piemont aparessêt adonc ux uelys des patriotos italiens coment lo solèt Ètat capâblo de s'oposar a l'Ôtrich•e. Una Constitucion libèrâla fut lé acordâ en 1848, grâce a Balbo et a Cavour. La Lombardia sè rèvoltat, apelat son vesin a l'éde, mas los doux payis furont ècllafâs per l'Ôtrich.e a Novara en 1849. Lo rê abdicat en favor de son fely Victor-Èmanuèl II, que règnét de 1849 a 1878 et rèalisat l'unitât de l'Italie.