« Tchahtéyón » : difèrences entre les vèrsions

Contenu supprimé Contenu ajouté
Tenam (discussion | contribucions)
Pâge fêta avouéc « {{Grafia B.R.E.L. - Basa Val|articllo en ORB=Châtelyon}} '''Tchahtéyón''' (fransé : ''Châtillon'') a l'é eunna quemeunna da média V... »
(Gins de difèrence)

Vèrsion du 29 dècembro 2016 a 15:22

Tsou article l’ét éhcrì én arpitàn valdotèn da basa Val / Grafia B.R.E.L.. [Article én ORB lardja : Châtelyon.] O biazón da Val d’Ohta


Tchahtéyón (fransé : Châtillon) a l'é eunna quemeunna da média Val d'Ohta.

Géografiya

Tchahtéyón che troue à l'intràn da Valtornéntche.

Ehtoria

La prézénsa dé toc dé tchéramique à l'intor dé l'ihtachón dé Tchahtéyón fan pénséi que djà ou tén da pré-ihtouére y ire dé djén.

Dou tén romàn sooubron li réhte dé un pón déssù la goula tchavà dou torrèn Marmore é cahque ehcritte déssù lo mur di échaléi qué porton à l'iguije.

L'an 1252, lo terrén dé Tchahtéyón ire dézot lo pouvouér da poténta fameuya di Tchallàn (Challant), qué l'aon fét bahtì dou tchahtéi : lo preméi, ouèi propriétà di Passerin d'Entrèves, outor da méita XIIIe siécle, lo sécón, a Uchéi (Ussel), l'an 1350. Lo tchahtéi dou Barón Gamba, ou contréiro, ató lo chó béi parc, l'at ihtà bahtì mae dou 1911.

La vocachón industriella dé Tchahtéyón, vignì contùn pieu importanta dou XVIIIe siécle, l'ae révélà-che djà ou XIVe siécle, ató l'esplouatachón di mignéire dé fér dé Uchéi, in dounèn mouéi dé importansa ou travai dou métal, in pieu a produchón dou textil et di manufateurre.

'Co lou comerse ire importàn pé lou paìs, vu la chà pozechón à l'intràn da Valtornéntche, d'où qué vignaon li martchàn dou Vallèis, mersì ou Pas dou Téodulle, pé portéi la roouba é li béhte i féire qué ché féjaon ou bor.

'Co lou tourizmo l'at u la chà importansa pe lou paìs, qué à la fin dou XIXe siécle l'at vu nahtre dé locande é di-z-oberje pé oberdjéi i alpiniste qué tentaon dé montéi lo Tchervìn o li viandàn qué allaon à Sén-Vinsén pé queréi-che i terme.

Personnalité dé Tchahtéyón

  • Denise Grey (Édouardine Verthuy) - actrise naturalizàe fransésa
  • Emmanuel Bich - médesìn é sentécco dé Ohta (dé 1838 à 1841)
  • Marcel Bich - diffuseur dou stylo à bille
  • Georges Carrel - prére é botaniste
  • Louis Jaccod - écrivèn in patoé valdotèn
  • Italo Mus - péntre
  • Édouard Bérard - prére é botaniste
  • Désiré Lucat - poéte in patoé valdotèn
  • Joseph-Auguste Duc - évèque dé Ohta dé 1872 à 1907

Article gropà