« France » : difèrences entre les vèrsions

Contenu supprimé Contenu ajouté
corrèccions du trêsiémo paragrafo ; la fôrma abregiêe d’« una » « na » est pas ridicula, o est d’arpetan justo et corent (arpetan ≠ francês), vêre asse-ben sur lo diccionèro de D. Stich, p. 190
corrèccions du quatriémo paragrafo ;
Legne 77 :
Solèt payis u mondo a ègzèrciér sa sôverenetât sur de tèrritouèros distribuâs dessus três [[ocèan]]s et doux [[continent]]s<ref>{{fr}} {{Lim Vouèbe|url=http://www.latribune.fr/actualites/economie/france/20140131trib000813038/pourquoi-la-france-doit-enfin-se-doter-d-une-politique-maritime.html|viu lo=28 de julyèt 2014|titro=Pourquoi la France doit enfin se doter d’une politique maritime}}.</ref>{{,}}<ref group="Nota">''France-sur-Mer, un empire oublié'' de [[Philippe Folliot]] et Xavier Louy.</ref>{{,}}<ref group="Nota">La France est presenta sur los continents [[Eropa|eropèen]] et [[Amèriques du Mié-jorn|sud-amèriquen]] ([[Guyana francêsa|Guyana]]) et pués dedens los ocèans Atlantico ([[Goadeloupe]], [[Martinica]], [[Sant-Martin (Antilyes francêses)|Sant-Martin]], [[Sant-Bartelomél (Antilyes francêses)|Sant-Bartelomél]], [[Sant-Pierro-et-Miquelon]]), Endien ([[La Rèunion]], [[Mayota]], [[Tèrres ôstrâles et antartiques francêses|TOAF]]) et Pacefico ([[Novèla-Calèdonia]], [[Polinèsia francêsa]], [[Valis-et-Futunâ]], [[Ila de Clipperton|Clipperton]]).</ref>, sa presence [[g·eopolitica]] est importanta u nivél mondiâl, s’apoye sur na baragne d’[[Ambassada|ambassades]] et de [[Consulat (diplomacia)|consulats]] ètendua, la seconda u mondo dèrriér cela des [[Ètats-Unis]], et pués at de [[Bâsa militèra|bâses militères]] sur tôs los continents. La France at la seconda ples granta [[zona èconomica èxcllusiva]] (èspâço maritimo) u mondo, qu’y s’apond un’èxtension du platél continentâl de {{Unitât|579000|km²}} en 2015<ref>{{fr}} {{Lim Vouèbe|titro = La France étend son plateau continental de 500.000 km2|url = http://www.meretmarine.com/fr/content/la-france-etend-son-plateau-continental-de-500000-km2|seto = Mer et Marine|viu lo = 2016-01-22}}.</ref>, et sè renge premiére pouessience maritima mondiâla per sa divèrsitât et sa [[Biodivèrsitât en France|biodivèrsitât]].
 
La France est, en [[2014]], la trêsièmatrêsiéma pouèssance[[Union eropèèna#Èconomia|pouessience èconomica eropèèna]] darriérdèrriér les l'[[Alemagne|Alemagnes]] et lo [[Royômo-Uni|Reyômo-Uni]], et pués est la sisièma[[Lista des payis per FDB nominâl|siésiéma pouèssancepouessience èconomica mondiâla per [[PIBFDB nominâl]] nominal (nôvièma[[Lista avouécdes lapayis per FDB (PPE)|nôviéma]] a [[paritât dude povêr d'achatd’emplèta]]), et afiche un nivô[[nivél de via]] « franc èlevâ rudo hôt » [[Lista des payis per EDH|(20e{{20o}} u classementcllassement IDHEDH en 2014)]]. EleFigure figure permipermié los leadersnumerôs yon mondiôxmondiâls densdedens los sèctors de l'l’[[SèctorEndustria agroalimentèroagroalimentèra|agroalimentèro]], de l'l’[[SèctorConstruccion aèronôticoaèronôtica|aèronôticoaèronôtica]], de los l’[[ProduitsConstruccion ôtomobila|ôtomobila]], de luxeles [[Luxo|produitsmarchandies de luxeluxo]], du [[TorismoTourismo en France|torismotourismo]] et du [[ÈnergiaEndustria nuclèèranuclèâra en France|nuclèèronuclèâr]]. U 1ér1{{ér}} de janviér 2016, la populacion totâla de la France est d'ude tornvers delos 65,8 milionsmilyons d'habitentsd’habitents, ad’aprés l'encanles deèstimacions l'publeyêes per l’[[Enstitut nacionâl de la statistica et de les ètudes èconomiques|Insee]], avouécque 63{{formatnum:63697865}} 697dedens 865 dens losles [[Règ·ions de France mètropolitènamètropolitana|règ·ions mètropolitènesmètropolitanes]] et 1{{formatnum:1866891}} 866dedens 891les dens[[Dèpartament loset règ·ion d’outre-mar|règ·ions ultramaritimesultramarenes]] en defôr de [[Mayota]] et 217pués 091{{formatnum:217091}} a Mayota (recensement 2012). Per alyor, 604 400{{formatnum:604400}} vivont densdedens les [[Colèctivitâts francêsesColèctivitât d'utred’outre-mêrmar|colèctivitâts d'utred’outre-mêrmar]] et en [[Novèla-CalédonieCalèdonia]].
 
La France est asse lo dousièmo payis lo ples poplâ de l'[[Union eropèèna]] darriér l'[[Alemagne]]. Ele est asse lo ples vasto de l'Union eropèèna et lo trêsièmo payis lo ples vasto d'[[Eropa]]. Ancièna [[Colonisacion|pouèssance coloniâla]], sa [[Cultura francêsa|cultura]] et sa civilisacion sont difusâyes per los [[Payis francofonos|payis francofonos]] a travèrs lo mondo, unis dens l'[[Organisacion entèrnacionâla de la francofonie]]. Lo francês est la disièma [[Lengoua matèrnèla|lengoua matèrnèla]] la ples parlâye dens lo mondo et est una des lengoues avouéc la ples granta difusion, tradicionèlament utilisâye come lengoua de la [[Diplomacie francêsa|diplomacie]]. Ele est l'una des sièx lengoues oficièles et una des doux lengoues de travaly de l'[[Organisacion des Nacions Unies]] et lengoua oficièla ou d'ôvra de plusiors organisacions intèrnacionâles ou règ·ionâles. Lo francês est ègâlament l'una des três lengoues de travaly de l'[[Union eropèèna]] – avouéc l'[[alemand]] et l'[[Anglès|anglês]].
Rècupèrâye de « https://frp.wikipedia.org/wiki/France »