Cél articllo z-est ècrit en arpetan chamoniârd / ORB sarrâ. Lo blâson de la comuna de Chamôni


Jâque Bâlmat [ðɑkɛ bɑːl.ma], dét « Mont-Blanc » (Chamôni, 19 de janviér 1762 - Sixt-Fèr-a-Chevâl, 1834), cultivator, chacior, guido de montagne, et cristâlliér de la valâ de Chamôni, at étâ lo premiér homo a avengiér lo sonjon du Mont Blanc, avouéc Mechiél Gabrièl Pacârd.

Jâque Bâlmat.

Biografia changiér

 
Jâque Bâlmat sus lo chemin du Mont Blanc avouéc lo bâton de montagne et lo piolèt.

Ol est nèssu dens la valâ de Chamôni, dens un cârro de la comena du mémo nom ora ocupâ per lo quartiér de Los Pèlerins.

Ol at disparu en 1834, a l'âjo de 72 ans, en chesent dens una crevasse de la valâ de Sixt quand-ben qu'o chèrchiêve, d'aprés cen que diont, un filon d'or. Son côrp 'l at jamés étâ retrovâ.

Èlèvacion du Mont Blanc changiér

Chacior de cristâl et chacior de chamôs, a 24 ans ol arreve a avengiér lo sonjon du Mont Blanc, en compagnie de Mechiél Gabrièl Pacârd, lo 8 d'oût 1786, en passant per lo Dômo du Gôtâ.

Ceti èxplouèt lui vâlt la rècompensa prometua per lo savent genevês Horace-Bénédict de Saussure, aprés l'avêr acompagnê u sonjon du Mont Blanc lo 2 d'oût 1787; lo consortium ére composâ de 18 ôtros guidos que charrotâvont asse-ben du matèrièl scientifico.

Atribucion de l'histouère historico changiér

Son compagnon Pacârd pendent grant-temps, per jianni et envéye, at pas étâ mencionâ dens los rècits de l'èlèvacion èpica. Il est l'ècriven genevês Marc Théodore Bourrit que l'at difamâ et discrèditâ, et qu'at tenu a atribuar a Bâlmat tot lo crèdit de l'entreprêsa, quand ben Bâlmat lui-mémo, dens na dècllaracion sot sèrment publeyêe dens la Gazèta de Losena, at pués dét lo contrèro. Il n'est qu'aprés la dècuvèrta du jornal du baron A. Von Gersdorff u comencement du XXémo sièclo pués d'ôtros documents que la primauté serat asse-ben dèfenitivament recognessua a Pacârd.

Vér asse-ben changiér