L'Iliada êt una ovra littèrairi èpica antica êcriti eu siéglo VI avánt Jhèsus-Chrît mais qu'ére êtá compousáe dous siéglos plus toût per un aédo (chantre) grec appelá Homéro. L'histoiri hat lué duránt la gverra de Troie qui vëit los Grecs achèans fèdèrás per lo rei de Mycénes Agamemnon menar gverra contra una ciptá gréca d'Asie minori appeláe Ilion ou Troie. Lo grand personadgeo lo mais importánt de l'Iliada êt lo rei de Phthie en Thessalie Achilles.

Histoiri changiér

L'iri d'Achillo changiér

Lo rècit comence diex ans apprés lo comenciment de la gverra de Troie qui haviet comencié quand lo fily deu rei Priam de Troie, Pâris, haviet tollia Hèléna, la mulyer deu rei de Sparta Mènèlas, lo frare d'Agamemnon rei de Mycénes. Lo siedgeo de la ciptá per los Achéans prent plus de temps que no faldriet et l'oraclo dit que causa end êt qu'Agamemnon a preis por captiva de gverra una filyi d'Apollon, la bella Chryséi, hoy qui rendit lo deou fol de ragi. Apollon a fait s'abbattre una èpidèmie de pesta sur los Achéans qui no pônt persiégre la gverra. Por rèparar cel affront, Agamemnon deit rendre Chryséi et donar sa filyi Iphigènie en sacrifiço. Por s'end vendgier, Agamemnon tollit la bella Bryséi, captiva de gverra d'Achilles. Lo rècit comence donc avoi la famosa iri d'Achillo qui dècide de no plus persiégre la gverra avoi ses redobtablos gverriers, los Myrmidons, els coûtás d'Agamemnon.

Lo duel d'Achillo et d'Hector changiér

Mènèlas propouse un duel entre Pâris et lui por mettre un termen a celá gverra qui dure depois diex ans. Pâris êt couard et no volt pas dins un premier temps mais son frare Hector, lo grand gverrier troyen, lo conveinct qu'el deit allar battre. El i vat mais hoy s'end falt de pou por qu'el no seit occis per Mènèlas, la déa Aphrodite lo salve. La gverra porriet prendre fin mais un archier troyen tire una flêchi sur Mènèlas qui êt atteint lègièriment. La gverra reprent, Diomédo combat bravament contra lo deou de la gverra Arés meîmo, Ajax lo Grand lutte contra lo champion troyén Hector mais nëun no gvâgne, los dous sont assebin forts.

La mort de Patroclo changiér

Lo mèlyor amíu d'Achillo, Patroclo, dècide allors d'intervenir. Quomo Achillo no volt adés pas prendre part eu combat, mais quomo la situation s'emborbe, Patroclo se vat demandat a Achillo s'el pot usar de ses armes por combattre los Troyéns. Achillo concéde mais dit bin a son amíu de no point allar dûchi la ciptá, de no point allar trop loing. Patroclo veinct bravament los Troyéns devánt la fortéci mais el n'âculte pas les paroles de son amíu et volt allar culchier Hector eu pied de les muralyes. Hector occit Patroclo.

Le vendgienci d'Achillo changiér

Achillo, que la mort de son amíu Patroclo hat profondament tocchié, dècide d'intervenir dins la gverra de Troie, quand meîmo el haviet dècis de s'end tenir êloignié a causa d'Agamemnon. Por vendgier Patroclo, hoy li falt occire Hector. Lo dual êt organizá, Hector prent paor et se rendt compto que la mort vat sëurament lo prendre. Lo dual êt rapido, Achillo veinct et occit Hector, pois el gvarde son cadavro et lo fait trainar doze jorns per un cheval a l'entorn de la ciptá de Troie. Priam, lo rei de Troie et pare d'Hector et Páris, vint el meîmo demandar a Achillo de faire cessar celá humiliation et de li rendre son fily por qu'el poîche organizar ses funérailles. Achillo accepte.

La gverra de Troie changiér

Homéro compouse l'Iliada eu meins treis siéglos apprés la fin de la gverra de Troie, et les informations qu'el done sont êloigniées de l'èvèniment. En oltre el no done pas d'explication sur la fin de la gverra, l'èpisodo deu cheval de Troie per exemplo n'êt point doná dins l'Iliada mais no êt pervenu per d'altros autors.