En biologia la cèlula (latin cellula) est l'unitât biologica structurèla et fonccionèla fondamentala de tôs los étres vivents cognessus. El est la més petiôta unitât viventa capâbla de sè reproduire de façon ôtonoma.

Na cèlula est constituâye d'una membrana contegnent un citoplasmo, qu'est formâ d'una solucion égouosa dens laquinta sè trôvont de nombroses biomolècules coment les protèines et des acidos nuclèicos, enganciês ou nan dens lo câdro d'organitos. De nombrox étres vivents sont constituâs ren que d'una solèta cèlula : ils sont los organismos unicellulèros, coment les bactèries, les arquês et la plepârt des protistos. D'ôtros sont constituâs de plusiors cèlules : ils sont los organismos multicellulèros, coment les plantes, les bétyes et quasi tôs los champegnons. Lo nombro de cèlules est franc variâblo d'una èspèce a l'ôtra (enveron cent mile milyârds chiéz l'homo).

Il ègziste doux grants tipos de cèlules:
- les cèlules procariotes : els ant pas de noyô, pas d'organites et un solèt cromosome; els sè divisont per scissiparitât (simpla division). Els sont les cèlules des bactèries et des arquês.
- les cèlules ecariotes: els ant un veré noyô (entourâ d'una membrana), des organitos et plusiors cromosomes (dens lo noyô); els sè divisont per mitose et per mèiose; dens ceti dèrriér câs la division conduit a la fabrecacion des gamètos, cèlules de la reproduccion sèxuâ. Els sont les cèlules des ôtros étres vivents.

Structura sch·èmatica d’una cèlula vèg·ètâla.