Cél articllo z-est ècrit en arpetan savoyârd / ORB lârge. Le blâson du duchiê de Savouè


Bosél
Le velâjo de Bozél avouéc son cllochiér particuliér. Les doux montagnes darriér ont per nom la Bèca mota (a man gôche) et le Grand Bèc (a man drêta).
Administracion
Payis Drapél de la France France
Règion Nom de règ·ion ou de colèctivitâ mâl-rèdigiê ou ben absent por nen savêr més cllicâd-ique ou ben por l’outre-mar cllicâd-ique. Per dèfôt, la mapa de g·eolocalisacion est cela de la France mètropolitana.
Arrondissement Arbèrtvile
Code postâl 73 350
Code comena 73 055
Geografia
Coordonâs 45° 26′ 34″ bise, 6° 38′ 56″ levant
Èlèccions
Dèpartamentâles Bosél
Localisacion
Geolocalisacion sus la mapa : France
Vêde dessus la mapa administrativa de France
Bosél
Geolocalisacion sus la mapa : France
Vêde dessus la mapa topografica de France
Bosél

Bosél ou ben Bozél (en grafia de Conflans : Bozé), tot-pariér Fructidor pendent la révolucion francésa, z-est na comena du dèpartement d’la Savouè d’Avâl.

G.èografia changiér

Bosél se trove diens la comba de la Tarentêsa. En plus du Chèf-lué, la comena at d'ôtros velâjos: a l'adrêt Vilemarten (1116m), Tencâve (1263m), los Molinèts (1111m), los Champs, le Ratelârd, Lachenâl (1350 m), los Monts, la Cour, la Duy, le Pré et Mirabozon[1]. A l'envèrs, los Moulins (869m).

Sus le tèritouére de la comena cole le Doron de Bosél que recêt le nant du Bonriœ qu'areve dês la bise, et celos de la Rosière et de Montgela arevant du midi. Le Doron de Bosél se champe diens l'Isère à Motiérs.

Histouère changiér

 
Le blason de Bozél







Politica et Administracion changiér

Politica changiér

Lista des mères / sendecos succèssifs
Pèrioda Identitât Parti Qualitât
2001-2006 Françoise Perrot
2006-2008 Claude Tison
2008 - .... Christian Seigle-Ferrand
Les donâs devant 2001 sont pâs oncor cognues.


Dèmografia changiér

Èvolucion dèmografica
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2007 2008
1 329 1 380 1 344 1 504 1 690 1 854 1 992 2 031
Nombro retenu dês 1990 : Populacion sen doblos comptos.

Luéx et monuments changiér

  • Tor Sarazena
  • Égllise Sent-Fanfoués-de-Sâles
  • Chapelle Senta Barba
  • Chapelle Senta Gatha

Fétes du payis changiér

Tos los ans, le premiér dessando du mês de dècembro, la petiouta chapèla Senta-Barbe est uvèrta, et na mèssa i est célébrâ la maten. Poués y at na dégustacion de sopa tradicionèla, aprèstâ diens la nét diens un grou bron par los habitents du quartiér des "Tombètes". Ceta spa est acompagnâ de ven chôd, et partajâ entre tos los jens présents un cop la mèssa chamenâ.

Émâges changiér

Rèfèrences changiér

  1. Présentacion de la comena sus le seto oficièl

Liyens èxtèrnos changiér